Una bona manera de simplificar i ordenar aquestes tècniques es agrupar-les en tres grups diferents. El primer grup son aquelles tècniques que per les seves característiques, claredat i possibilitat d’implementació són aplicables de forma fàcil i directa, i en qualsevol sector. Normalment l’acció és de “sentit comú”.

• Les 5’S: Tècnica utilitzada per la millora de les condicions de treball a través d’una excel·lent organització, ordre, estandardització i neteja en cada zona.
• SMED: Sistema utilitzat per la disminució dels temps de preparació.
• Estandardització: Tècnica que persegueix l’elaboració d’instruccions escrites que mostrin el millor mètode per actuar.
• TPM: Conjunt de múltiples accions de manteniment productiu total que persegueix eliminar les pèrdues per temps de parada de les màquines.
• Control visual: Conjunt de tècniques de control i comunicació visual que tenen per finalitat facilitar a totes les persones el coneixement de l’estat del sistema.

El segon grup son les tècniques que exigeixen un major compromís per part de l’empresa.

• Jidoka: Tècnica basada en la incorporació de la capacitat de les màquines per detectar que estan produint errors.
• Tècniques de qualitat: Conjunt de tècniques que persegueixen la disminució i eliminació de defectes.
• Sistemes de participació del personal (SPP): Sistemes organitzats de grups de treball que supervisen i millores el sistema Lean.

En l’últim grup s’enquadren les tècniques més especifiques que canvien la forma de planificar, programar i controlar la producció. Exigeixen recursos especialitzats i suposen la màxima aplicació del paradigma JIT.

• Heijunka: Conjunt de tècniques que serveixen per planificar i anivellar la demanada de clients, en volum i varietat, i que permeten l’evolució cap a la producció en flux continu.
• Kanban: Sistema de control i programació sincronitzada de la producció basat en targetes.

Existeixen un ventall molt ampli d’eines Lean, aquí només fem esment de les més comuns.